Sidecar Club 3 Rodes

Viatge a Elefantentreffen 2012, Alemanya

Veure Fotos

Veure Video

La "Trobada dels Elefants" és una de les més antigues d'Europa.

El nom "Elefants" és degut a que els sidecars de l'exèrcit Alemany en la Segona Guerra Mundial eren molt grans y permetien molta càrrega, es movien en tot tipus de terrenys, tenien tracció a la roda de darrera i a la del sidecar. Als conductors d'aquests sidecars els anomenaven ELEFANTS. Es reunien en homenatge als conductors morts i d'aquí ve la Misa i desfilada de torxes. En els últims anys la trobada es fa a Thurmansbang-Solla, en la petita localitat de Loh, entre alemanya i la República Xeca.

El viatge el vam fer en Justo i la Hermi des d'Alcalà de Henares (Madrid) amb HONDA Gold Wing + Hechard. Des de Mataró (Barcelona) l'Eloi i la Iolanda amb un HORST ULLRICH amb motor SUZUKI 1250.

Diumenge 22/01/2012 a les 10 del matí vam sortir (Justo i Hermi) d'Alcalà d'Henares amb destí Artés (Barcelona). Feia sol, una temperatura d'uns 10º i per davant uns 550km aproximadament per recórrer durant el dia. Una parada abans d'arribar a Lleida per repostar benzina i menjar. Sense adonar-nos vam veure la desviació cap a Artés on ens esperaven els nostres germans els REBELS, entre ells hi havia el nostre president nacional, en JOAN, donant-nos una rebuda amb alegria, abraços, petons i salutacions. Cervesetes, sopar típic de la zona, una estona de tertulia i cap al llit a descansar! Tot va transcórrer en una gran armonia (us estem molt agraïts REBELS).

Dilluns 23/01/2012, vam manitar una mica per sortir a les 6,30h d'Artés amb destí el Gironès en la AP-7, lloc on haviem quedat amb l'Eloi i la Iolanda a les 8h del matí. Abrazades i molta alegria de tornar-nos a veure. M'ensenya el seu nou sidecar, comentem una mica la ruta i ens posem en marxa ja que haurem de fer uns 800 km. per arribar a casa l'Ignasi en Bossonens (Suïssa) on ens esperava amb dos amics, en Remi i en Casimir del grup de sidecars Les Galopins. Vam sopar tots junts i vam dormir a casa seva (Gràcies Ignasi!)

Dimarts 24/01/2012 al voltant de les 10 del matí amb els dipòsits plens de benzina i les motos netes de sal (comencen a caure els primers flocs de neu), sortim direcció Munich, uns 550 km de recorregut. Allà teniem hotel reservat per dues nits ja que el dimecres 25 el vam dedicar a conèixer el centre de la ciutat. Dia de descans per les motos.

Dimecres 25/01/2012, el vam passar recorrent els carres, veient monument, fent fotos i visitant la cerveseria DB de Munich. Un dia molt agradable.

Dijous 6/01/2012 "el gran dia" 200 km i arribem als elefants. Abans però vam passar pel LOUIS (botiga de motos) a Passau per fer algunes compres. Allà mateix, a la porta, vam treure el formatge i el permil, vam dinar una mica i després vam anar cap a Loh, el lloc de la trobada. Bé, si el que voleu és veure invents casolans i artesans per anar per la neu haureu de venir a Loh.

Després de treure moltes fotos i recorrent tot el recinte, vam decidir anar a buscar l'alberg. Es feia tard i haviem d'arreglar el tup d'escapament del sidecar de l'Eloi. Entre la nevada que queia i el fred, vam aconseguir arreglar-lo. Mig congelats ens vam dutxar amb aigua ben claneta, vam sopar i vam preparar la ruta de tornada, perquè l'Eloi i la Iolanda estarien un dia més, i la Hermi i jo haviem de treballar el dilluns.

Divendres 27/01/2010, 10 del matí i 800 km per endavant. Ens vam despedir dels propietaris de l'alberg (i haig de dir que es van preocupar de que no ens faltés res) y despedia dels nostres amics. Vam emprendre la marxa amb pena però contents perquè encara ens quedaven quilòmetres per disfrutar. Entre pluja i neu vam aconseguir arribar a Besançon (França). Vam buscar l'hotel SIATEL, bé de preu, 45€. Sopar i descansar.

Dissabte 28/01/2012 val recollir les coses i vam marxar per fer 1000 km que són els que ens separaven de l'hotel F1 de Lleida. Aquest va ser el recorregut més pesat i no pels quilòmetres, sinó per les condicions climatològiques. Fins la frontera vam tenir vent lateral dret molt fort; per fi la frontera, una para per posar benzina i pendre un cafè. Continuem camí fins la C-25 en direcció Lleida, i només agafar la C.25 va començar a caure aigua gelada tapant la pantalla de la moto i el casc, el que va fer que s'entelés. Més que veure palpava la carretera en obres. Em vaig posar darreta un camion i aquest va ser el que em va guiar en tot aquest tram. Per fi la A2 i en mitja hora el F1. Vaig tapar la moto i el sidecar, una dutxa d'aigua calenta per relaxar una mica. Hermi dins del sidecar amb la calefacció i un dit de fel en el parabrises, no es va assabentar del que estava passant.

Diumenge 29/01/2012 un dia assoleiat i amb molt bona temperatura bo i la gelada nocturna. Amb ànims i ganes d'arribar a casa vam esmorçar, ens vam posar en marxa, una parada per repostar i a dinar a casa.

Mentres, el divendres l'Eloi i la Iolanda van passar per Austriar i van tornar a Alemanya per visitar el castell Linderhof prop de Füssen. Al dia següent van tornar a Suïssa a casa l'Ignasi, on van anar a Berna a veure la presentació de la pel·lícula del director espanyol Carlos Iglesias ISPNASI.

El diumenger van arribar també l'Eloi i la Iolanda a mataró, on només quedava netejar bé la moto de tota la sal recollida durant el viatge de tornada.

Text escrit per en Justo Galán

Veure les fotos

El passat 21 i 22 de gener, va tenir lloc la 9a trobada de Rio Blanco. Una trobada d’hivern a l’estil dels Elefants. Aquest any però, tot i fer la trobada a 1800 m d’alçada no vam tenir gens de neu ni gens de fred.

La temperatura mínima va ser de +3ºC, tot i que l’any passat es va arribar a –17ºC.
No hi assisteixen gaires sidecars, però un o dos sidecars sempre s’hi fan veure.
Fa dos anys van baixar d’Alemanya un parell de sidecars, en una altre ocasió hi van anar en Justo i en Jordi, aquest any per estrenar el sidecar hi van anar la Iolanda i l’Eloi.

Tot i no fer gens de fred, ens vam escalfar a la vora del foc, vam menjar el xai a la brasa i vam veure el ja típic en aquesta trobada ron Pujol cremat.

Aquesta trobada és privada, és a dir, que no es publica ni s’en fa resò de l’indret de la trobada. Tothom hi és benvingut sempre que hi vagi acompanyat d’un dels assistents i previ avís a l’organtitzador. No es fa cap divulgació per mantenir la trobada amb una trentena d’assistents i així asegurar el caliu d’una petita reunió d’hivern.