10a Trobada a Lles de Cerdanya - 2010

Els passats dies 1, 2, 3 i 4 d’abril va tenir lloc la desena trobada internacional de sidecars de Lles. A la vegada també es va celebrar el desè aniversari del Sidecar Club 3 Rodes. (En podeu veure fotografies clicant aquí mateix o a l’apartat de Galeria)

El dijous van arribar en Manuel, en Bjarne (Dinamarca), l’Ignasi (Suïssa) i l’Eloi i la Iolanda.
Es va aprofitar el dijous a la tarda per pujar al Santuari de la Mare de Déu de Bastanist, tenint unes vistes fantàstiques de la serra del Cadí per la vesant nord.

El divendres es va donar oficialment el tret de sortida a la trobada, amb l’arribada de gairebé tots els inscrits. Amb un total de 19 sidecars, provinents de Catalunya, Aragó, Madrid, València, Almeria, Suïssa, Dinamarca i Alemanya. També ens van acompanyar 3 motos.

El divendres al vespre després del sopar vam poder veure un reportatge en vídeo del viatge al cercle polar àrtic durant el més de febrer amb sidecar, a càrrec de la Iolanda i l’Eloi.

Després de la projecció, ens vam agrupar tots per bufar les espelmes del pastís dels 10 anys del Sidecar Club 3 Rodes. De fet el pastís va ser una mona de Pasqua, feta per la mare de l’Eloi.


Primer van ser els nens a tastar el pastís i després els grans. El mateix vespre es va donar a tothom la samarreta de la desena trobada de Lles, i un “polo” dels deu anys del Sidecar Club 3 Rodes.



Dissabte al matí, després d’esmporzar i com ja és tradicional, tothom es va preparar per anar a la volta turística. Enguany, ens vam dirigir cap a la Seu d’Urgell, va ser espectacular veure circular tants sidecars junts per la carretera.

Un cop a la Seu d’Urgell, ens vam dirigir cap a la plaça de les Monges, on l’ajuntament ens havia reservat aquest espai per poder aparcar i exposar els sidecars durant la visita que més tard faríem a la ciutat.

Un cop aparcats tots els sidecars, ens vam fer una molt bona foto de grup.



Tot seguit van venir dues persones que ens faríen de guia. Durant més o menys 1 hora, es va fer una rutar guiada pel centre històric de la ciutat, l’ajuntament i la catedral. Explicant-nos la història, anècdotes i vivences de cada indret.

Aquell mateix dissabte, tots els nens de les escoles cantaven caramelles i a més a més hi havia mercat. O sigui que us podeu imaginar com estava la Seu, tota plena de gent i vestida de festa.

Després de la visita, i tothom amb la panxa buida, vam anar cap a dinar.
Tots recordarem aquell dinar, vam tenir molt i molt de temps per poder fer-la petar.


Els més petits van tenir un sorteig de la mà d’en Miquel, on tots es van endur una petita moto per poder jugar. Els més grans van tenir un fantàstica ampolla d’Herbero també tradicional a Lles (gentilesa d’en Miquel) , un espelmatori per totes les noies i una capsa de Catànies de Vilafranca del Penedès, boníssimes! (gentilesa de la Gemma i en Jordi).



A la tarda, i també com ja és tradició, tarda lliure!!!!

Això sí, al vespre tots i sense faltar ningú a sopar a l’alberg. Després del sopar es va passar una altre projecció, va ser un resum dels 10 anys del club. Podent veure un resum d’imatges de les diferents trobades que s’han dut a terme durant aquests 10 anys, i de trobades internacionals on s’ha fet representació del club.

A l’acabar la projecció, es va fer entrega a tothom d’una còpia del DVD dels 10 anys, una placa d’acer inoxidable amb el logo del club, idea i regal fet per en Joan i trofeus pels sidecaristes d’origen més llunyà. En Bjarne des de Dinamarca, l’Ignasi des de Suïssa i l’Ignacio des d’Almeria.

Es va fer entrega d’un record especial als tres sidecaristes que han assistit a les deu edicions de la trobada de Lles, van ser en Joan de Sallent, en Miquel d’Ontinyent i en Jordi de Torrelavit.

A l’Eloi li van regalar una placa com a sidecarista veterà, una detall decoratiu d’acer inoxidable i un número 10 realitzat per nens discapacitats d’un centre d’Almeria.



A en Jordi li van regalar també una placa com al sidecarista més endresat per la seva feina en la búsqueda de tots els sidecars del país.



I no podia faltar un record per la Iolanda, la noia que sovint no es veu, perquè està gravant amb la càmera i també la creadora de la web i encarregada de tenir-la sempre al dia. Aquest record va ser una caricatura de la Iolanda i l’Eloi amb el sidecar.


El diumenge al matí, tothom va llevar-se aviat per recollir les coses, carregar els sidecar i cap a casa.

Tothom va disfrutar molt, ens vam tornar a reunir una bona colla d’amics, que molts de nosaltres ens vam conèixer fa 10 anys en el mateix lloc.